Abans que haguera acabat de desembolicar el regal d'aniversari, va sonar dins del paquet un timbre, així que vaig endevinar que era un mòbil. El vaig agafar i vaig sentir que la meua dona em felicitava amb una rialla des del telèfon del dormitori. Aquella nit, ella va voler que parlàrem de la vida: els anys que portàvem junts i tot això. Però es va entossudir que ho férem per telèfon, de manera que se'n va anar al dormitori i em va cridar des d'allí a la saleta, on m'estava jo amb el mòbil col·locat a la cintura. Quan acabàrem la conversa, vaig anar al dormitori i la vaig vore asseguda al llit, pensativa. Em va dir que acabava de parlar amb el seu marit per telèfon i que estava dubtant si tornar amb ell. La nostra aventura la feia sentir culpable. Jo sóc el seu únic marit, així que vaig interpretar allò com una provocació sexual i férem l'amor amb la desesperació de dos adúlters.
L'endemà, estava a l'oficina, prenent-me l'entrepà de mig matí, quan va sonar el mòbil. Era ella, clar. Va dir que preferia confessar-me que tenia un amant. Jo li vaig seguir el corrent perquè em va semblar que aquell joc ens venia bé a tots dos, així que li vaig contestar que no es preocupara: havíem resolt altres crisis i resoldríem també esta. A la nit, tornàrem a parlar per telèfon, com el dia anterior, i em va explicar que en una estona es trobaria amb el seu amant. Allò em va excitar molt, així que vaig penjar de seguida, vaig anar al dormitori i férem l'amor fins a l'alba.
Tota la setmana va ser igual. Dissabte, per fi, quan ens vàrem trobar al dormitori després de la conversa telefònica habitual, em va dir que m'estimava però que m'havia de deixar perquè el seu marit la necessitava més que jo. Dit això, va agafar la porta, se'n va anar, i des d'aleshores, el mòbil no ha tornat a sonar. Estic confós.
Juan José Millás